Qui vulgui escoltar... que escolti!
El dia que inaugurem la 32a edició del SUNCINE (del 30 d’octubre al 23 de novembre) farà un any de la tràgica DANA que va assotar el poble valencià, emportant-se tantes vides humanes i animals, a més de les enormes pèrdues materials que —encara avui— esperen resposta per part dels governs. Encara fan olor de cendra els boscos i pobles d’Extremadura, Castella i Lleó o Galícia (entre d’altres) arrasats per la voracitat d’un foc mai vist.
Mentre escric aquestes línies, una altra DANA s’apropa al Mediterrani, i com que això sembla haver-se tornat habitual, a partir d’aquest any les borrasques tindran nom, com els devastadors huracans.
El 2025 ha estat l’any amb les temperatures més altes i les nits tropicals més consecutives des que hi ha registres. El llenguatge del carrer, dels informatius i fins i tot d’alguns polítics comença a impregnar-se d’expressions com refugis climàtics, alertes o emergència ambiental.
Les platges retrocedeixen davant d’un mar que ha superat totes les barreres històriques de temperatura, arribant a més de 30 graus —quan moltes espècies moren amb menys calor. I em pregunto: de debò encara hem de fer aquest festival per demostrar l’evident? Què més ha de passar?
Les víctimes del canvi climàtic no es compten només entre les borrasques, les DANAs o els incendis. També són en la contaminació de les grans ciutats i en els desplaçaments humans que fugen de la fam i la desertització a l’Àfrica i l’Àsia. De debò això no n’hi ha prou? Haurem de seguir acumulant més i més morts fins que una altra notícia tapi aquesta tragèdia en l’oblit mediàtic?
La nostra classe política sembla perduda, atrapada en un bucle de discursos confrontats, de vegades negacionistes i, últimament, marcats per l’odi. Vivim, tristament, un temps de creixent barbàrie i incultura, on tertulianes i tertulians criden sense cap base científica teories absurdes per justificar allò injustificable. Alguns ho fan buscant rèdit polític, altres econòmic, però el resultat és sempre el mateix: s’allunya el debat seriós, la proposta de solucions, un pla estratègic que miri cap a un futur que ja no espera, un futur que cada any es presenta més tràgic que l’anterior, batent rècords sempre en contra de la vida.
Aquests dies es parla d’un Pacte d’Estat pel Clima impulsat pel Govern central. Tanmateix, hi trobo a faltar dos actors essencials, els pilars de qualsevol transformació real: els qui treballem en la Cultura i l’Educació. Som els grans absents en el diàleg i en la participació activa d’aquest pacte o acord al qual algunes forces volen arribar. Les intencions poden ser bones, però hi ha col·lectius que tenen molt a dir sobre com afrontar, com a societat, els enormes reptes que ens esperen. Mantinc l’esperança que, davant de qüestions tan transcendentals com aquesta, les entitats civils i del tercer sector també tinguem la possibilitat de ser escoltades i de formar part activa de les solucions.
Des de SUNCINE fa més de tres dècades que som aquell mirall que reflecteix allò que molts científics i professionals venen advertint. Realitzadores i realitzadors d’arreu del món ens mostren, a través de l’art audiovisual, la degradació del planeta, la sagnia d’espècies, la pèrdua accelerada dels gels, l’escalfament i la contaminació dels mars, les migracions humanes forçades per la manca de recursos. Tot això és un fet, no un engany. Una realitat que ens colpeja dia rere dia davant la passivitat dels governs i els fracassos reiterats de les Cimeres del Clima.
Caminem per la vora del precipici. Som a un sospir d’un deteriorament irreversible i, mentre alguns alimenten l’odi i la divisió, la humanitat crida auxili.
Fa anys vam fer una campanya amb l’actriu Daphne Zúñiga. El lema era: “Encara som a temps”. Avui, anys després, hem d’admetre que aquest temps s’esgota. És hora d’actuar i de deixar enrere els debats que només serveixen per ajornar el moment de prendre decisions grans i valentes.
La Natura, sempre la Natura, mestra sàvia, ens envia cada dia un missatge.
Qui vulgui escoltar... que escolti!
(Aquest festival està dedicat a la nostra estimada i admirada Madrina: Jane Goodall, exemple de dignitat, lluita i coherència. Una dona indestructible, valenta i inspiradora per a moltes generacions. Va per tu, estimada Jane!)
